Sant Pere de Ponts
L’església romànica de Sant Pere de Ponts es troba situada en un planell que hi ha al vessant de migdia de la muntanya de Sant Pere, al cim de la qual es troben les ruïnes del castell de Ponts.
Des de Ponts s’hi pot accedir amb automòbil a través d’un trencall de la C-14 (2 km), o bé a peu (20 minuts), a través d’un antic camí, recentment condicionat.
Dades artístiques
Des del punt de vista arquitectònic, l’església és un edifici d’una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l’interior l’absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l’acabament.S’ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.
La singularitat del conjunt és remarcada per l’organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.
Dades històriques
Va ser la seu d’una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d’Urgell. Actualment només se’n conserva l’església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l’Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d’una vintena d’anys.
La primera referència històrica que en tenim data de l’any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d’Elins, restituí l’església de Cortiuda i d’altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d’Urgell, en un judici celebrat a l’interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d’Urgell, acompanyats de llurs magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que en féu un tal Pere, fill d’Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.
La canònica obtingué importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l’any 1143, el comte Ermengol VI dotà l’església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer, respectivament.
El mes de març de 1839 les tropes carlistes expugnaren i incendiaren el castell i l’església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau quedaren destruïts. La incúria posterior abocà l’edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat amb els treballs de consolidació i reconstrucció. L’abril de 1931 l’església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.