Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Santa Maria de Ponts

SantaMariaPonts_1_med.jpg

L’església parroquial de Santa Maria de Ponts és un temple gòtic construït de forma perpendicular al vessant de ponent de l’anomenada Costa de les Forques, al punt predominant de la qual es troba el conjunt integrat pel castell i l’església de Sant Pere de Ponts; en un nivell inferior, i també orientat a ponent, s’hi assenta l’antic nucli urbà de la vila de Ponts.

La relativa posició marginal del temple, a l’extrem septentrional i a extramurs de l’antic nucli urbà, és deguda a la primigènia disposició de la vila a redós de la solana sud-oest de l’esmentada costa, a recer de les riuades del riu Segre.

SantaMariaPonts_2_med.jpg

Dades històriques i artístiques

La planta de l’edifici és aparentment senzilla: una gran i única nau rectangular d’estil gòtic -coberta amb volta de creueria- que amida 20 metres d’altura per 20 metres de llargària des del llindar del presbiteri i uns 14 metres d’amplària, aproximadament. El presbiteri és presidit per un gran absis de planta semicircular, coronat per un arc amb arquivoltes apuntades en degradació d’estil romànic tardà (segle XIII), i una façana d’estil neogòtic amb un alt campanar octogonal adossat al costat esquerre, de mitjan del segle XIX.

Les primitives capelles laterals que hi havia inserides al gruix dels murs interiors de la nau i de la porta d’accés del costat meridional van ser modificades posteriorment i convertides en accessos a les espaioses capelles rectangulars construïdes durant l’època barroca, les quals, per la seva disposició perpendicular a l’eix, formen creuer amb l’espaiosa nau central.

El mur lateral del costat de l’epístola conté actualment quatre obertures cobertes amb volta de canó: la primera serveix d’accés a la capella del Roser; la segona i la tercera contenen sengles altars dedicats a Sant Josep i a la Verge Immaculada, respectivament, i la quarta serveix per comunicar la nau central amb la capella dels Dolors, que actualment està fora de culte.

Aquesta capella, coneguda també amb el nom de Mare de Déu de l’Espluga, és un edifici paral·lel i adossat a la part externa del mur meridional de l’església de Santa Maria i disposa de porta i de façana pròpies. La construcció d’aquest annex data de l’any 1855, quan hagué de servir de titular accidental de la parròquia a causa de les obres de reconstrucció que es van haver de fer a l’església major després del greu incendi que patí l’any 1839. Es tracta d’una obra de circumstàncies i sense gaire valor artístic.

El mur lateral del costat de l’evangeli presenta tres obertures cobertes també amb volta de canó: la primera dóna accés a la capella del Sant Crist; la segona a la capella del Sagrat Cor i a les escales d’accés al cor superior de la nau; i la tercera conté un altar dedicat, entre altres, a Santa Llúcia i a Sant Antoni de Pàdua. Als peus de la nau hi ha les portes d’accés a l’antic baptisteri i al campanar.