Una mica d’història

Va ser la seu d’una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d’Urgell. Actualment només se’n conserva l’església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l’Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d’una vintena d’anys. Fruit de la seva tasca incansable, l’Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

La primera referència històrica que en tenim data de l’any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d’Elins, restituí l’església de Cortiuda i d’altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d’Urgell, en un judici celebrat a l’interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d’Urgell, acompanyats de llurs magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renuncia que va fer-ne un tal Pere, fill d’Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.

La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l’any 1143, el comte Ermengol VI dotà l’església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer, respectivament.

El mes de març de 1839 les tropes carlistes expugnaren i incendiaren el castell i l’església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau quedaren destruïts. La incúria posterior abocà l’edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat amb els treballs de consolidació i reconstrucció. L’abril de 1931 l’església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.