Lo Roser de Ponts
La festa del Roser té els seus orígens en les festes paganes que se celebraven a la primavera. La Contrareforma del segle XVI acaba cristianitzant la festa desprès que es guanyés la batalla de Lepant per intercessió de la Mare de Déu del Roser.
La primera confraria del Roser es crea a Barcelona el 1222, però passen a ser molt més nombroses a partir del 1571, època de la qual data també la de Ponts.
La festa té una característica important que la fa única i especialment interessant: les que han portat i porten el pes de tota la festa – organització, monitores dels balls... – són les dones. Els homes han tingut i tenen a la festa un paper secundari. La festa la lideren les “majorales”: dos solteres i dos casades.Aquest privilegi només es pot gaudir una vegada i, per tant, cada any es produeix durant la festa el canvi de majorales.
La festa, tal com ho explicava el seu principal coneixedor, defensor i etern majoral; Manel Gabriel, ha anat evolucionant de més religiosa a més popular i festiva, amb gegants, capgrossos i molta gent amb vestits tradicionals, principalment nens i nenes.
La festa comença amb el Toc de l’Albada a les 6 del matí, a les 8 el Rosari de l’Aurora, a les 12 la missa amb la benedicció de roses i traspàs de càrrecs. A les 13 h. el famós ball de la festa: el Ballet de Déu. A la tarda es continua amb una visita a la Verge i a les 18 h. el final de festa amb les danses populars ballades tants pels infants com per les majorales i els majorals.
Sabíeu que ...
El Manel i la Roser representen els gegants de Lo Roser de Ponts?
L’Arnau i l’Aurenbiaix, els gegants vells del municipi, acompanyaven a les majorales (dues solteres i dues casades), les protagonistes d’aquesta diada, fins l’any 2018 que es van construir aquests dos nous gegants, gràcies a la recaptació solidària que es va fer amb el festival dels nens/es del gimnàs.
A continuació, les majorales, els majorals i els nens i nenes amb els vestits típics de “catalanet/a” dansen el famós ball: “El ballet de Déu”. Els gegants acompanyen el seguici de la festa i lo Manel i la Roser, com no pot ser d’una altra manera, ja han après també el ball típic de la diada. Tot seguit, es fa el tradicional “llevat de taula” per poder recollir donatius, i a la tarda, aquesta festivitat posa el seu punt final amb les danses populars ballades pels infants, joves i adults.
Lo Manel i la Roser llueixen els vestits típics de català, com els que llueixen els pontsicans/es aquest dia. La Roser rep el nom de la Verge de la festa, i el gegant, rep el nom, en honor a un gran historiador i activista local de Ponts, en Manel Gabriel i Forn. Durant anys va treballar per donar a conèixer la història de Ponts i va formar part del moltes entitats, entre elles, la festa de “Lo Roser de Ponts”
