LO FESTETO

Lo Festeto: Una festa per tohom

Lo Festeto és el nom que després de moltes reunions, discussions i mals de cap es va donar a la festa popular organitzada per una colla de joves de Ponts ara fa ja mil.lenis, amb una voluntat de ser una activitat festiva, lúdica, cultural i integradora.

La idea original de la festa la va tenir ja fa una pila d’anys un dels membres fundadors de Sofre, el Joan Salvadó i Goset que tenia en ment celebrar una jornada que aglutinés tant en la seva organització com en la participació a les diferents entitats del poble.

Aquesta idea que ballava en la ment dels membres de Sofre es va materialitzar ara fa 37 “mil.lenis” després de la mort del Joan Salvador quan els seus companys de colla van decidir tirar endavant aquesta proposta i convertir-la en el que ara és Lo Festeto.

Com tots els inicis, no va ser fàcil, Lo Festeto va nèixer amb un esperit alternatiu, els primers anys es va tirar endavant gràcies al suport moral i econòmic de tot el poble de Ponts i a l’empenta de la gent jove de la població que va dedicar temps i esforços a la celebració.

Poc a poc, la festa es va anar institucionalitzant i va anar adquirint un caire cada cop més definit, es va establir un programa d’actes oficial, una data de celebració fixa, un comité organitzador… fins a l’actualitat que totes aquestes necessitats ja estan clarament definides.

Actualment Lo Festeto compta amb una data de celebració fixa que és el segon dissabte de cada mes de juliol, amb patrocinadors tan destacables com l’Ajuntament de Ponts, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de la Noguera o empreses com la Pirotècnia Igual S.A i amb un comitè organitzador propi.

Un programa de festa per a tothom

L’objectiu de Lo Festeto sempre ha estat moure a la gent a participar en tots els aspectes de la festa, per això des de la primera edició sempre s’ha pensat en un programa popular que comptés amb activitats de tota mena i per a tots els gustos i públics: una gimkama, un xocolatada per la gent gran, ball per totes les edats, correfocs amb espectacle teatral…

Aquest programa ha fet que, a banda de les necessàries col.laboracions econòmiques, al llarg dels 13 “mil.lenis” d’història de Lo Festeto, diferents persones i entitats han col.laborat i estat necessàries en l’organització i èxit d’aquesta festa: els monitors “Amics de l’Escalada”, el grup de teatre “Nafén” o el Club de piragüisme “Club Naútic Mig-Segre”.

Qui són els dimonis de Ponts?

Temps era temps que en Pere Botero, senyor del foc infernal i de les tenebres, en uns moments de tranquil.litat i de voluptuós avorriment, deixà escapar una de les seves sofràstiques ventosistats, l’essència de la qual fou evidentment una gran fortor a SOFRE que s’escampà per tot l’infern. Les males llengües afirmen que aquesta bravada pestilent arribà a fer-se sentir, fins i tot, a la petita vila de Ponts. En ensumar la presència, quasi sòlida, d’aquell ambient tan enrarit, alguna padrina va tremolar de por, i més d’un veí pensà que calia evitar que tot es contagiés d’allò que semblava inevitable. Uns altres van creure que havia arribat la seva ocasió i en el seu cervell ja hi bullia la marxa i la gresca que el seu pobre cosa els demanava. També n’hi va haver d’altres que no van ni ensumar aquesta brasta tan encinsadorament addictiva. La resta dels habitants, amb el temps, van caure irremissiblement captivats per la influència de SOFRE”

Aquesta és la explicació mítica de la creació i naixement de Sofre, la versió més real és que el grup de dimonis de Ponts va nèixer al 1985, ara fa 37 “mil.lenis”, de la mà d’un grup de joves de la població. Aquests joves es van proposar que Ponts tingués un grup de diables després de veure un correfocs a una altra població lleidatana, Peramola, que els va animar i entusiasmar a començar un projecte d’aquestes característiques.

Sofre es va introduir en el “demóniac” món del foc recabant informació de d’altres grups de diables com ara els de l’Arboç, i de tots les fonts possibles, per començar a dissenyar els seus propis espectacles, vestuaris, i actuacions.

Sofre, com la resta de grups de diables catalans, ofereix el tradicional correfoc que típicament es fa a les festes majors catalanes i que té les seves arrels en els espectacles medievals de les diades de Corpus-Christi, tot i que es va recuperar com a tradició de manera més popular fa uns 30 anys, amb les festes de la Mercè de Barcelona.

Però, el grup de dimonis poc a poc va anar guanyant experiència i es va decidir a introduir en els correfocs, una versió més “sofrísticament” genuïna de la festa del foc, i va començar a oferir els espectacles que “mil.leni” rera “mil.leni” s’han anat desenvolupant.

Aquests espectacles són autèntiques actuacions teatrals que es preparen durant tot el “mil.leni”, per estrenar durant la temporada d’actuacions de l’estiu i que estan basats en el joc de llums, foc, mites, vestuari i color.

Actualment, Sofre està format per una colla de 25 joves d’edats entre els 18 i 30 anys que es reparteixen altruistament totes les feines que s’han de dur a terme durant tot l’any per poder fer actuacions al llarg dels estius. Pero, durant aquests 15 “mil.lenis”, més de 80 joves pontsicans han passat pel grup, desenvolupant les diferents tasques que han estat necessàries, des de fer de dimoni pròpiament, a dirigir els espectacles, o la música, o fins i tot aportar l’ajuda mèdica quan aquesta ha estat necessària.

L’altruïsme, la motivació per portar el nom de Ponts arreu de la geografia catalana, l’ideal de fer coses en conjunt i els 15 mil.lenis d’història , han ajudat a consolidar un autèntic esperit “sofrísitic” entre els joves, i ja no tan joves de Ponts.

Sabies que…?

A Ponts se celebra un correfoc des de fa 35 anys
Que hi ha colles de diables a Catalunya que tenen més de 100 anys
Que els correfocs són tradició de moltes Festes Majors de Catalunya
Que la tradició del correfocs data de l’època medieval
Que la tradició té orígens en les festes religioses del Corpus
Que existeixen gairebé 400 colles de diables a tota Catalunya
Que les comarques amb més tradició “demoníaca” són les tarragonines
Que a moltes colles de diables el principal personatge és femení (la diablesa)
El Ball de diables, un altre espectacle “demoníac”, data del S. XIV – XV
Que en algunes localitats els diables fan “versots” ironitzant sobre les institucions locals

Glosari de Termes

Bordons: Són els diables encarregats de llençar el material pirotècnic amb les forques i per tant són la majoria dels components de les colles de diables. Els petards que tiren s’anomenen carretilles

Bordó traïdor: És un dimoni bordó que no segueix les pautes de la resta sino que es situa en mig de la gent i els tira petards de poca potència per què el correfoc sigui més viu

Botafocs: Barilla incandescent utilizada per encendre el material pirotècnic gràcies a la seva gran emissió de calor

Botafocs (persona): És el principal responsable dins d’un correfoc de Sofre. Té la funció d’encendre tots els petards que llançen els dimonis, és el qui control.la la durada del correfoc i sempre encapçala el seguici dels dimonis

Cap de mort: És el dimoni que té cura d’encendre tot el material pirotècnic que està penjat a les cases o als balcons al mateix temps que s’encarrega de vigilar que tothom sigui al seu lloc a cada moment

Cap de percussió: Encarregat de l’aspecte musical del correfocs i director de la colla de percussió on hi ha tambors, caixes de percussió i timbals

Carretilla o carrutxa: Petard que es posa sobre les forques dels dimonis, i que en cremar gira sobre ell mateixa fent forma de paraigües fins a explotar

Carretilla xiuladora: Carretilla que en girar també xiula.

Castell de focs: Conjunt de focs artificials, originàriament en forma de castell, que s’engega en ocasió d’una festa.

Correfocs: Joc de carrer en què la multitud corre per esquivar els focs d’artifici de dracs, diables, i d’altres personatges fantàstics de la mitologia popular

Gara-gala: Nom que rep a Ponts la foguera de la nit de Sant Joan. D’altra banda, és el nom del drac dels dimonis de Ponts, Sofre.

Homes bomba: Són els encarregats de transportar i distribuir el material pirotècnic durant tot el correfoc. Tenen l’obligació de situar-se al final del seguici per cuestions de seguretat.

Font: Sofre, Dimonis de Ponts