Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Un tomb per Ponts

CARRER MAJOR

El seu recorregut resulta força llarg, va des de la plaça Planell, situada al centre de la vila, fins a la plaça de l’Església, ubicada en un dels extrems de Ponts. Aquest carrer ha tingut sempre un caràcter menestral. Fins no fa gaire era habitat per artesans i comerciants que feien servir les plantes de les cases com a tallers o botigues. També hi tenien la residència professionals lliberals com metges, apotecaris, menestrals o notaris. Ara ja són pocs els comerciants que hi donen vida pròpia.

 Dades històriques i artístiques

Va ser l’eix del primer recinte clos de l’antiga vila o oppido de Ponts, configurat en el decurs dels segles XI i XII. Durant l’època medieval constituïa una figura longitudinal amb dos portals, un a cada extrem, i amb l’església de Santa Maria prop del portal nord. Aquesta vila closa era resultat formal d’una solució urbanística antiquíssima: dues fileres de cases arrenglerades entorn d’un carrer central, orientat de nord a sud. La banda posterior externa de les cases conformava la muralla defensiva. 

Morfològicament les cases eren construïdes de la manera més usual de l’època: dues parets de càrrega amb una sola llum, amb el resultat d’una parcel·la estreta i allargada que anomenem gòtica, amb habitatges dotats de taller o botiga a la planta que donava al carrer central, i amb corrals o bé estances per tancar els carros o les bèsties a la part de darrere.

Aquesta part externa donava al vall o desmunt per on discorria el camí ral (actualment Ctra. de la Seu) i alhora suposava l’emmurallament de la vila.

Des de la fi de l‘edat mitjana aquest carrer disposava de porxos o coberts adossats a les cases, per tal de facilitar el pas de vianants i la celebració de fires i mercats a tots temps. Fins ben entrat el nostre segle, les parades del mercat setmanal dels dimecres encara s’arrengleraven al llarg de tot el carrer enmig d’un bulliciós aplec de veïns i de comarcans

La plaça del Blat, que s’obre en un dels sectors de la part alta del carrer, amb una font pública al centre, era -com ja indica el nom- l’espai on tenia lloc el mercat de cereals i on es mesuraven i es pesaven sota la supervisió del mostassaf o encarregat municipal dels pesos i mesures. Al fons de la plaça hi havia hagut l’edifici de les carnisseries públiques.

Al llarg dels segles XIX i XX els coberts de la part baixa del carrer han anat desapareixent a causa de la reconstrucció que es va fer de moltes de les cases després de l’incendi que patí la vila com a conseqüència de la primera guerra carlina (1839). Actualment només subsisteixen els anomenats coberts de dalt -reconstruïts en gran part a partir de l’esmentat incendi-, que atorguen un cert caràcter d’antigor a la part alta del carrer, gràcies a les gruixudes columnes de pedra que sostenen una sèrie d’airosos arcs de mig punt.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE PONTS
 

L’església parroquial de Santa Maria de Ponts és un temple gòtic construït de forma perpendicular al vessant de ponent de l’anomenada Costa de les Forques, al punt predominant de la qual es troba el conjunt integrat pel castell i l’església de Sant Pere de Ponts; en un nivell inferior, i també orientat a ponent, s’hi assenta l’antic nucli urbà de la vila de Ponts.

La relativa posició marginal del temple, a l’extrem septentrional i a extramurs de l’antic nucli urbà, és deguda a la primigènia disposició de la vila a redós de la solana sud-oest de l’esmentada costa, a recer de les riuades del riu Segre.

Dades històriques i artístiques

La planta de l’edifici és aparentment senzilla: una gran i única nau rectangular d’estil gòtic -coberta amb volta de creueria- que amida 20 metres d’altura per 20 metres de llargària des del llindar del presbiteri i uns 14 metres d’amplària, aproximadament. El presbiteri és presidit per un gran absis de planta semicircular, coronat per un arc amb arquivoltes apuntades en degradació d’estil romànic tardà (segle XIII), i una façana d’estil neogòtic amb un alt campanar octogonal adossat al costat esquerre, de mitjan del segle XIX.

Les primitives capelles laterals que hi havia inserides al gruix dels murs interiors de la nau i de la porta d’accés del costat meridional van ser modificades posteriorment i convertides en accessos a les espaioses capelles rectangulars construïdes durant l’època barroca, les quals, per la seva disposició perpendicular a l’eix, formen creuer amb l’espaiosa nau central.

El mur lateral del costat de l’epístola conté actualment quatre obertures cobertes amb volta de canó: la primera serveix d’accés a la capella del Roser; la segona i la tercera contenen sengles altars dedicats a Sant Josep i a la Verge Immaculada, respectivament, i la quarta serveix per comunicar la nau central amb la capella dels Dolors, que actualment està fora de culte.

Aquesta capella, coneguda també amb el nom de Mare de Déu de l’Espluga, és un edifici paral·lel i adossat a la part externa del mur meridional de l’església de Santa Maria i disposa de porta i de façana pròpies. La construcció d’aquest annex data de l’any 1855, quan hagué de servir de titular accidental de la parròquia a causa de les obres de reconstrucció que es van haver de fer a l’església major després del greu incendi que patí l’any 1839. Es tracta d’una obra de circumstàncies i sense gaire valor artístic.

RETAULE MARE DE DÉU DEL ROSER

El retaule de la Mare de Déu del Roser està instal·lat a la capella del Roser, recinte situat al costat de l’epístola de l’església parroquial de Santa Maria de Ponts.

 Dades artístiques

Es tracta d’un gran parament, subdividit en cinc carrers, predel·la i sòcol, fet en talla de fusta policromada i dedicat a la Mare de Déu del Roser i als Misteris del Rosari.

Per analogia estilística, és probable que la seva construcció es remunti a la fi del primer terç del segle XVII, ja que tant les característiques de la talla escultòrica com les de la faixa arquitectònica corresponen a l’estil barroc clàssic de l’època i, tot i que l’atribució de l’autoria encara és dubtosa, sembla que els 15 Misteris del Rosari, esculpits en talla de fusta i posteriorment policromats, provenen d’algun dels famosos tallers de retaulistes que hi hagué a la ciutat de Manresa durant els segles XVII i XVIII. Tant el repertori iconogràfic com l’estructura de la caixa són semblants als del retaule del Roser de l’església parroquial d’Agramunt, restaurada el 1993.

 Dades històriques

La data any 1797 que hom troba inscrita entre les arcades dels ponts dels dos escuts ovalats del sòcol o sotabanc inferior, correspon a una intervenció de manteniment posterior. En el transcurs del setge i posterior incendi que patí l’església parroquial amb motiu d’un atac carlista del mes de març de 1839, aquest retaule fou preservat de les flames gràcies a un paredat de feixos de cànem humit que oportunament hi fou bastit.

Durant els primers dies de la guerra civil de 1936, les escenes de la part inferior del retaule resultaren parcialment mutilades per l’acció d’uns incontrolats i la imatge en talla policromada de la Mare de Déu del Roser, patrona de la capella, fou totalment destruïda pel foc.

L’agost d’aquell mateix any la capella del Roser va ser tapiada i segellada per ordre del Departament del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya, en prevenció d’ulteriors atemptats.

Oberta novament al culte el 1939, la capella va ser remodelada i el retaule fou netejat l’any 1979 per iniciativa de Mn. Daniel Fortuny. El 1990 Mn. Bonifaci Fortuny hi féu traslladar les fonts baptismals, ubicades fins llavors a la cambra de la base del campanar. Durant la primavera de 1995 la Secció de Restauració de Béns Mobles de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya hi dugué a terme una important restauració, la qual ha fet reviure el retaule en la seva esplendor original.
 
El mur lateral del costat de l’evangeli presenta tres obertures cobertes també amb volta de canó: la primera dóna accés a la capella del Sant Crist; la segona a la capella del Sagrat Cor i a les escales d’accés al cor superior de la nau; i la tercera conté un altar dedicat, entre altres, a Santa Llúcia i a Sant Antoni de Pàdua. Als peus de la nau hi ha les portes d’accés a l’antic baptisteri i al campanar.