De 1900 fins 1935
1900.- L’Ajuntament s’inscriví al registre d’Aprofitament d’Aigües Públiques. El dia 31 de març arribà a Ponts el primer cotxe de línia regular, que procedia de Lleida. Era un vehicle francès de la casa De Dion Bouton. L’epidèmia de la fil·loxera arribà a la contrada de Ponts i matà tots els ceps de les vinyes del terme. El 23 de desembre, s’aprovà el projecte de l’arquitecte Celestí Campmany, d’alineació de carrers i urbanització dels terrenys contigus al torrent de Valldans, sobrants de la via pública a conseqüència d’haver-se canalitzat.
1901.- El dia 16 de febrer l’Ajuntament aprovà donar una subvenció de cinquanta pessetes per a l’elaboració del Ranxo d’aquell any. Per part de les autoritats locals s’encomanà, a un enginyer
Hermenegild Gorria un plànol de la sèquia de l’horta, en el qual hom havia d’assenyalar-ne els aprofitaments.
1902.- Durant el mes de maig el consistori envià un telegrama de felicitació al rei Alfons XIII, amb motiu de la seva jura com a monarca espanyol i com a prova de la seva lleial adhesió a les institucions vigents. El dia 29 de juny, com a conseqüència del gran cabal que duia el Segre i de l’aigua que hi havia embassada al Canal, s’inundà l’horta.
1905.- El rector de la Universitat de Barcelona autoritzà l’obertura, a Ponts, d’una escola per a nens, –particular–, que hauria de regentar Ignasi Jové Jordana.
1906.- El dia 20 de maig el Comandant General dels Sometents visità la població i passà revista als sometenistes de Ponts, a la Plaça del Planell. S’establí a Ponts l’Escola Graduada dels Germans de les Escoles Cristianes, que fou patrocinada per mossèn Nicolau Augé amb la col·laboració del bisbe Laguarda i del germà Leandris, visitador de Tolosa de Llenguadoc.
1907.- El 12 d’octubre es produïren greus inundacions al poble, a causa del desbordament del riu Llobregós, que va créixer més de 8 metres sobre el seu nivell normal. El pont sobre el riu quedà molt malmès, així com els cent metres de carretera adjacents. El 19 d’octubre la vila fou visitada pel rei Alfons XIII, acompanyat d’Antonio Maura, el Marquès de Viana i el capità general de Catalunya. El dia 21, el Segre fou el que es desbordà i l’aigua arribà fins a les cases de la vila. La riuada s’endugué la presa del canal d’Urgell. El riu havia arribat a créixer fins a 5 metres sobre el nivell ordinari. Desaparegueren més de mil porques i es calcula que els danys ocasionats van superar les 500.000 pessetes.
1909.- El dia 14 de setembre es reuní l’Ajuntament de la localitat sota la presidència honorària del bisbe d’Urgell i príncep sobirà de les valls Andorra, Joan Benlloch. L’alcalde posà de manifest els mèrits i serveis prestats pel prelat, que fou un dels promotors de les obres de recuperació de l’horta de Ponts. Per aquest motiu se l’anomenà fill adoptiu de la vila.
1910.- S’acabà d’imprimir el llibre “Topografia mèdica de Ponts i sa comarca”, de Francesc X. Montanyà Santamaria. Aquell any s’inaugurà un nou cementiri parroquial a la població, ubicat a la carretera de Calaf, als afores del poble.
1911.- S’inicià la construcció del camí de Valldans. Es formà una comissió encarregada d’endegar-lo, constituïda per Rafael Calvet, Josep Nosàs, Francesc Vidal i Antoni Samarra. Aquest darrer començà a esculpir-hi una creu de terme monumental, de 420 cm. d’alçària, encomanada pel prohom pontsicà Antoni Castellà Soriguera.
1912.- El dia 5 de maig es signà un conveni a Barcelona, entre els senyors Joan Aleu i Palou, Josep Graells i Pinós i Joaquim de Casellas i Castellà, regidors de l’Ajuntament de Ponts; i, per altra part, Jacinto Esteva Fontanet, propietari d’Hidroelèctrica del Segre, cedint al poble de Ponts, de manera gratuïta i a perpetuïtat, la quantitat de 30 quilovats d’energia elèctrica,provinents de la central hidroelèctrica que s’estava construint.
El dia 22 de maig s’inaugurà el servei de la Creu Roja de Ponts, fent-se diversos actes commemoratius, que tingueren lloc els dies 25, 26 i 27. El dia 26 d’agost, es signà un conveni amb Hidroelèctrica del Segre, per tal d’endegar el procés de producció d’energia elèctrica a la central que s’estava acabant d’enllestir i el seu subministrament a la vila.
El 14 de novembre s’inauguraren les obres de variació de toma d’aigües del Segre que s’havia realitzat al canal d’Urgell. La realització s’efectuà per tal d’acabar amb les protestes del poble de Ponts, que havien durant 45 anys, amb motiu de les inundacions freqüents de l’horta, com a conseqüència de les parades construïdes damunt la presa.
S’acabà de construir la “Caseta de les Llums”, per tal d’ubicar-hi els equipaments generals de la instal·lació elèctrica i una estació hidràulica de bombeig d’aigua potable.
1913.- El dia 20 d’abril aparegué la revista Aires Legitimistes, de la qual fou director el sacerdot Ot Sansa. La revista fou auspiciada pels simpatitzants locals de la causa carlina dels anomenats “jaumistes”. Al febrer s’aprovà el pla i la memòria per a la instal·lació elèctrica i conducció d’aigua potable, amb canonada metàl·lica i durant la Festa Major es posaren en marxa els serveis públics d’enllumenat elèctric de carrers i places de la vila, així com del proveïment d’aigua potable i de clavegueram als principals carrers. També s’inaugurà la primera mànega d’aigua que s’instal·là davant de cal Salvia.
1914.- Antoni Samarra creà una Escola de Dibuix i Pintura a la població, a més de la Biblioteca Popular, al cafè del Paperer. L’artista pontsicà organitzà els actes lúdics de la Festa Major, i s’emplaçà un gran envelat a la plaça del Planell. També s’inaugurà la Font del Lleó a la placeta dels Oms, obra de l’artista. Aquell any s’iniciaren les obres de construcció d’un gran dipòsit d’aigua potable, situat al costat del camí de Sant Pere.
1915.- A la comarca hi hagué un important descobriment arqueològic, la cova del Segre, també anomenada Espluga dels Gitanos, que es trobava a l’antic curs del Segre a l’alçada de Vilaplana (la Baronia de Railb). El 22 de febrer s’aprovà per R.O. la construcció del ferrocarril Ponts-Guissona-Cervera.
1918.- L’ajuntament de la vila acordà en la sessió del dia 8 de juny l’adhesió al plebiscit de la voluntat autonòmica de Catalunya. El 23 del mateix mes s’exposà, en un plenari municipal, la necessitat de procedir a la construcció de la xarxa de clavegueram i el subministrament d’aigua potable al poble, en quantitat suficient per a necessitats domèstiques. Al juny hi hagué una reunió a Torà amb representació de les localitats interessades en la instal·lació d’una xarxa telefònica de Calaf a Artesa de Segre, que també afectava a Ponts.
1919.- El dia 4 de gener, l’Ajuntament ratificà el plebiscit per l’autonomia integral de Catalunya i féu constar la seva adhesió a les bases de l’autonomia presentades al Govern pel Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya. Durant el mes d’agost, es presentà a Ponts el projecte de la Mancomunitat referent a la construcció del ferrocarril Tarragona-Ponts i al juliol es nomenà la comissió local pro-construcció de dit ferrocarril, que estava integrada per Joan Audet, Antoni Castellà, Francesc X. Montanyà, Josep Pinós i Antoni Mallol. El mes d’octubre s’aprovà la instal·lació d’un aparell telefònic a la casa consistorial i durant el decurs d’aquell any es creà el Centre d’Esports - Ponts Futbol Club.
1920.- Es creà a la vila l’Anònima Alsina Graells, essent-ne els seus fundadors: Josep Graells, Josep Pinós i Rossend Fornell. Inicialment, l’empresa feia el transport de mercaderies i viatgers, i més endavant, quan s’anà fent gran, fins i tot construïa les carrosseries per als seus vehicles. En aquest aspecte fou pionera, i als seus tallers emplaçats a la carretera de Lleida s’inicià una autèntica revolució en el món de les carrosseries d’automòbil.
1921.- Segons la R.O. del dia 23 de febrer, s’aprovà la taxació del projecte del ferrocarril Ponts-Guissona-Cervera. L’obra però, no s’arribà a portar a terme, tot i que ja s’havien iniciat les obres de construcció de bona part del traçat. El dia 4 de juny, per primera vegada, a la Casa de la Vila es parlà d’urbanitzar el torrent de Valldans per fer-hi un passeig públic.
1922.- Nasqué a la vila el setmanari l’Autonomista. La publicació s’edità en diferents formats i periodicitat. Estava dirigida per Ignasi Borrull i comptava amb les plomes de Pere Poch, Gili, Montanyà, Vidal, Civit i Casellas. Aquell any s’inicià la construcció del passeig del Torrent.
1923.- El general Primo de Rivera donà un cop d’estat, a conseqüència del qual va instaurar a Espanya una dictadura militar. A conseqüència d’això el dia 3 d’octubre hi hagué una sessió a l’Ajuntament sota la presidència del representant de l’autoritat militar, per la qual –per reial decret– foren cessats els membres del consistori i es nomenà els que l’havien de dirigir des d’aleshores. El dia 19 de març, el mític porter Ricard Zamora féu una demostració de les seves portentoses qualitats futbolístiques al camp d’esports local. Aquell any Ponts fou seu de l’Assemblea de Compromissaris de la Lliga Regionalista de Catalunya, convocats per Eduard Aunós i que comptà amb la presència de Francesc Cambó.
1925.- Donat que la Mancomunitat de Catalunya havia estat suprimida per la dictadura, el projecte del tren Tarragona-Ponts no es pogué portar a terme per haver estat dissolta la institució que el fomentà.
1926.- Es començà a aplicar el “Plan de Firmas Especiales”, que havia de suposar una important millora en la xarxa estatal viària. Per a la nostra comarca, significà concretament l’asfaltat de les carreteres de Calaf, Lleida i La Seu d’Urgell.
1927.- El 12 de febrer l’Ajuntament acordà comprar material per a l’extinció d’incendis, donat que no n’hi havia. Entre altres aparells, es comprà un carruatge provist d’un dipòsit-bomba amb capacitat per a cent litres d’aigua. El 25 de juny el consistori local disposà la venda -amb molt bones condicions d’uns terrenys de la seva propietat a la carretera de Calaf. Cal dir que a Ponts hi havia molt poca activitat en el sector de la construcció ja que els preus dels terrenys eren molt alts. La iniciativa de l’Ajuntament tingué com a finalitat apaivagar el problema. Del terreny situat a la partida “Plans” -de 4.351 metres es destinà 958 metres per construir el passeig i la resta per edificar vivendes.
1929.- Durant els mesos de juliol i agost, el folklorista Joan Amades i el músic Josep Tomàs resseguiren la vall del Segre Mitjà per tal de fer un recull de tonades i cançons populars. Entre Ponts i Tiurana n’hi aplegaren més de 60. Per aquells dies, a Ponts hi havia dues entitats culturals i recreatives que gaudien de gran prestigi: “La Unió Pontsicana” i “L’Amistat”.
1930.- El 23 de maig, el rei Alfons XIII passà per Ponts, visità la presa del Canal d’Urgell i va voler viatjar en barca a través del canal, fins a Collfred. Al Centre Catòlic d’Obrers s’instal·là una màquina de projecció de pel·lícules, preparada per incorporar so, gràcies a la iniciativa del propietari local Miquel Garriga, secundat per Josep Gibert.
1931.- Al cens del municipi de Ponts hi havia empadronats 1.918 habitants.
A Espanya, al mes de desembre, es proclamà la Constitució Republicana. Niceto Alcalà Zamora fou elegit president de la República Espanyola i es formà el govern Azaña.
A l’abril es celebraren les eleccions municipals, amb el triomf electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya.
El dia 14 d’abril, el president Macià proclamà la República Catalana dins de la República Federal Espanyola. El mateix dia, Lluís Companys també la proclamà des de l’Ajuntament de Barcelona, però s’hagué de retractar. A Ponts, el mes de febrer, es començaren a fer gestions per tal d’emplaçar-hi una sucursal de l’empresa tèxtil Abella i Ginestà.
El 29 d’abril es presentaren els estatuts del Centre Catalanista Republicà de Ponts i comarca. La seva seu social era al Cafè Moral de la plaça del Planell, que llavors s’anomenava plaça de la República.
El 24 de juny, Macià i Pere Coromines van fer uns parlaments des del balcó de la fonda “Ventureta”, amb motiu de la campanya electoral. A l’agost se celebrà el referèndum d’aprovació de l’Estatut de Catalunya.
El 18 de juliol l’Ajuntament aprovà l’Estatut que la Diputació Provincial de la Generalitat li havia lliurat. S’esmentà expressament: “El contingut de l’Estatut és l’expressió de la voluntat de la nostra terra...”. A l’acta del dia 30 del mateix mes s’informa de la creació de dues noves escoles de nens i dues de nenes, que s’afegien a les dues unitàries que ja existien. També en aquell any la col·legiata de Sant Pere de Ponts fou declarada monument històrico-artístic.
1932.- Al setembre, les Corts espanyoles aprovaren l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i al novembre s’inauguraren les sessions al Parlament de Catalunya. El dia 21 d’abril l’Ajuntament de la població trameté al president de la Generalitat el seu desig per tal que les Corts aprovessin íntegrament l’Estatut. El juliol l’Ajuntament acordà ingressar a la Federació de Municipis Catalans.
A mitjan del mes de desembre l’Ajuntament acordà adaptar la vida municipal a les disposicions del govern de la República. Per aquest motiu foren suprimides les subvencions que rebien les germanes carmelites de la Caritat, la del campaner i es va suprimir un conveni que hi havia amb els Germans de la Doctrina Cristiana. També hi hagué una protesta del regidor Montanyà perquè l’entitat gestora de la vila havia tret la corona i la creu de l’escut municipal. Aquell any, a la vila, es constituí la Comunitat de Regants de Ponts.
1933.- Hi hagueren eleccions al Congrés dels Diputats, produint-se un triomf de la Lliga Catalana. Francesc Macià va morir el dia de Nadal i Lluís Companys es convertí en el nou president de la Generalitat. Pel que fa a la nostra vila cal dir que l’Institut d’Estudis Catalans proposà al Govern de Catalunya que fos acceptat el topònim “Ponts”. El dia 28 de setembre, el consistori acordà la construcció d’un edifici d’escoles graduades amb quatre seccions per a nenes i quatre per a nens, a més de menjador, biblioteca i dos tallers.
1934.- Al maig s’inicià el conflicte amb el govern central sobre la Llei de Contractes de Conreu. Segons l’acta municipal del dia 28 de juny hi ha constància d’una trucada telefònica del president Companys a la Casa de la Vila, agraint l’adhesió del consistori amb motiu del conflicte per l’esmentada llei. A l’octubre es suspengué l’Estatut d’Autonomia, com a conseqüència dels fets de Barcelona i, arreu de Catalunya es destituïren alcaldes i regidors. Aquell any es fundà a Ponts el “Patronat Benèfic Escolar Sant Jordi”, del qual en fou director Jaume Sordé i Vidal. Els germans de les Escoles Cristianes marxaren de Ponts, després de mantenir-hi un col·legi durant vint-i-vuit anys.
1935.- El mes de febrer, l’Ajuntament fou informat de la concessió d’una
subvenció del Ministeri d’Instrucció Pública per a la construcció de les
escoles graduades. El dia 22 d’abril, “la Caixa” i l’Ajuntament organitzaren
la festa en Homenatge a la Vellesa. En aquella època Ponts va tenir dues
orquestes: La “Jazz-band Poch “i “L’Artística Pontsicana”.
Font: recopilació de Jordi Vidal i Sordé, sota l’assessorament històric de Manuel Gabriel i Forn