De 1946 fins 1978

1947.- El dia 18 de gener es féu un “homenaje al ejército libertador”, commemorant l’aniversari de la presa de Ponts per les tropes de Franco. Aquell any es féu el 1r. Homenatge a la Vellesa, organitzat pel “Patronato local de la Vejez”, l’Ajuntament i la Caixa de Pensions.

1948.- Es fundà la coral “Santa Cecília”, que durant molts anys fou dirigida per mossèn Jaume Jordana i que popularitzà la cançó “Aires del Segre”, amb lletra de mossèn Vives i música de la sardana “Aromes de Queralt”. 

1950.- Aquell any tornaren a sortir els “armats” a les processons de Setmana Santa que es feien a la vila, gràcies a una subvenció concedida per l’Ajuntament i destinada a la compra de vestits i equipaments. Els dies 10 i 11 de juny es féu una gran festa per tal de celebrar la consagració del poble a la Verge de Fàtima. Els carrers estaven engalanats per rebre la imatge de la Verge Blanca. Entre els actes que s’organitzaren, tingué lloc la solemne consagració oficial de la vila a l’Immaculat Cor de Maria.

1951.- Es signà un conveni de caràcter provisional amb la Cia. de Riegos y Fuerza del Ebro, SA, segons el qual l’empresa havia de subministrar 19.000 Kw. d’electricitat gratis, 3.300 kW. a 0,0805 PTA. i la resta a 0,50 PTA.

1952.- Desaparegué la cartilla de racionament i aparegué un producte per als nou nats que hauria d’endolcir la vida de moltes mares, l’anomena’t Pelargón. Per Pasqua, la Juventud Ponsicana de E. y D., composta per dos-cents caramellaires, després d’uns anys de sequera caramellaire, interpretà diverses cançons, acompanyats per l’orquestra Amorós i dirigits pel mestre Jaume Sordé i Vidal.

1954.- En el mes de desembre, tingué lloc la solemne inauguració de l’altar major de l’església de Sta. Maria.

1956.- La televisió es començà a veure a Espanya. A Ponts, gràcies a l’antena que s’ubicà a la costa de les Forques, es va poder contemplar a ca l’Estanyer. El 2 de febrer hi hagué una gran gelada, més de 50 sota zero. La sèquia i la bassa del molí es gelaren i fins i tot el Segre ho estava en alguns indrets.

1957.- El 6 de gener veié la llum la revista “Pons”, dirigida per Joan Poch Soler, que comptava amb les col·laboracions de Joan Sordé Bertran, Josep M. Tella, Josep Duró i Gili, Josep Vidal Forges, Antoni Gabriel, etc.. El 9 de març l’Ajuntament acordà nomenar fill predilecte de Ponts i alcalde honorari, el Sr. Josep Graells Pinós, en reconeixement als seus mèrits personals i a l’interès i estimació demostrada per la vila. El dia 26 de maig el FC Ponts es proclamà campió de Primavera de la seva categoria. Es procedí al cobriment de quatre metres del torrent de Valldans, tocant al pont de la carretera. Es pavimentà el carrer Porta i es demanà als veïns del poble que opinessin sobre dues modalitats de parterres amb què es volia modificar el passeig. El dia 21 de desembre, amb motiu del sorteig de Nadal, la vila de Ponts resultà agraciada amb sis milions de pessetes molt repartits per la població, corresponents al sisè premi. 

1958.- Es signà una permuta entre la corporació local i la Caixa de Pensions per la qual aquesta entitat es comprometia, en el termini de trenta mesos, a construir-hi un edifici per tal d’emplaçar-hi la nova sucursal de la institució d’estalvi. Durant la Pasqua s’inaugurà la Font del Nen del Cargol al passeig. El 25 de maig s’inaugurà la nova seu del Centre Catòlic, amb capacitat per a més de quatre-centes persones. S’aprovà el cobriment de 14 metres del torrent de Valldans i s’adjudicaren 16 metres més.

1959.- Franco passà per la població camí d’Oliana, on anà per tal d’inaugurar el pantà. A la cruïlla de carreteres s’havia construït un arc triomfal per tal de donar la benvinguda al dictador. Durant la Festa Major actuà l’esbart dansaire de Tremp, dirigit per Domènec Cardeñes Barrios, el qual estrenà a Ponts la seva sardana basada en el Ballet de Déu.

1960.- El mes de setembre, amb la presència del governador civil José A. Serrano, s’inauguraren les obres de la cruïlla de carreteres, així com el darrer tram del carrer Major i carrer del Cós. El 17 de novembre “la Caixa” es comprometé a fer una biblioteca dins el seu edifici de la plaça del Planell. El 29 de novembre la Diputació Provincial de Lleida concedí a l’Ajuntament de Ponts el segon premi del concurs “Para una província de Lérida mas atractiva”, pel seu passeig.

1964.- A l’acta municipal del dia 30 de juny s’informà de la instància que s’havia adreçat al governador civil, oferint-li un terreny de 1.560 metres quadrats, per a la construcció d’un Centre Comarcal Escolar. El mes de juliol la vila passà problemes quan a la qualitat de l’aigua que brollava de les fonts públiques, que fou declarada no potable. El dia 25 d’octubre, amb la presència del governador civil i el president de la Diputació, es descobrí una placa commemorativa a la plaça del Planell. Es posà en commemoració dels ’25 años de paz”, del règim franquista (1939-1964). El mateix dia s’inauguraren les obres d’urbanització i enllumenat de dita plaça, la nova “Casa Consistorial”, i tot un conjunt d’obres efectuades al Poble Nou.

Es creà el grup de colònies parroquial “Amics de l’Escalada”, que feu la primera acampada a la Torre de Rialb i comptà amb nombrosa presència de jovenalla de tota la comarca. 

1965.- Durant aquell any també es constituí la colla de sardanes “Fonts de Valldans” i es projectà el Pantà de Rialb.

1966.- El dia 31 d’octubre s’inaugurà la biblioteca de “la Caixa”. Durant el mes de novembre sortí un decret del cap de l’estat per a la celebració d’un referèndum sobre el “Proyecto de Ley Orgánica del Estado”. Es fundà el Club d’Escacs Ponts i es féu el primer Concurs de Sardanes, vàlid per al campionat de les terres de Lleida.

1967.- El 7 de març, s’inauguraren les obres d’urbanització efectuades a la plaça del Portalnou i el dia 31 del mateix mes es signà un nou conveni amb FECSA, relacionat amb el tema del subministrament elèctric a la població. El 19 de juliol fou creada l’Assemblea Local de la Creu Roja de Ponts i aquell mes també es posà en marxa el servei d’Extensió Agrària a la vila. Aquell any es fundà el Club de Billar Taules Verdes i dins el terme municipal s’hi detectà un brot de pesta porcina.

1968.- El 31 d’agost l’Ajuntament acordà destinar 10.000 metres quadrats de la partida Sots del Segre, per a fer-hi un camp de futbol. També es comprà un solar de 1.600 metres per a fer-hi la caserna de la Guàrdia Civil. El dia 30 de setembre s’adjudicà l’obra del cobriment de 52 metres del Torrent de Valldans.

1969.- El dia 31 de gener l’Ajuntament es solidaritzà amb la postura del govern central per haver proclamat d’estat d’excepció a Espanya i durant el mes de febrer, s’estrenà el vehicle del Parc Comarcal contra Incendis de Ponts. El dia 30 d’abril va ser agregat el terme del municipi del Tossal al de Ponts. Aquell mes es finalitzà el cobriment del torrent i es féu l’escriptura de permuta d’uns terrenys de Francesc Sala Bagà, per a fer-hi les Escoles.

1970.- A Ponts, el 27 de desembre caigué una nevada d’un pam i va durar fins al 20 de gener. El fred fou molt intens i s’arribà als 20 sota zero. Al cens del municipi de Ponts hi havia empadronats 2.045 habitants. 

1971.- Al febrer, durant el Ranxo, s’inaugurà oficialment la fàbrica Ponsfil, SA. Al nostre terme municipal, el Segre es desbordà novament, i arribà fins a l’hort dels Capellans.

1972.- Els dies 7 i 8 tingueren lloc a la vila les Festes Pompeu Fabra, dedicades a d’historiador Josep Lladonosa. Un dels premiats va ser el pontsicà Ferran Solans i Comelles. Durant el decurs de les festes oferiren recitals els cantants Lluís Llach i Ovidi Montllor. També intervingué l’Orfeó Lleidatà. S’inaugurà l’actual col·legi públic i el mes de juny s’inauguraren les obres de pavimentació dels carrers: Escolars, Molí, Plaça del Blat, Bonaire, Sant Pere, Guardiola i Carrerada, a més del cobriment del Torrent de Valldans, de pont a pont. Al setembre s’autoritzà la construcció d’una central automàtica de Telefònica.

1973.- L’onze de març, el Moto Club Segre organitzà el 1r. Tot Terreny del Segre. El 8 de desembre aparegué “Enllaç”, butlletí d’informació de la parròquia de Ponts i dels seus agregats.

1974.- El CF Ponts assolí la Primera Categoria Regional, fet que no s’havia produït amb anterioritat. El 15 de gener, el consistori local acordà concedir el títol de Ranxer Major a diversos personatges, alhora que s’instaurà la creació del títol de Pubilla del Ranxo. Aquell mateix dia es creà una comissió amb la finalitat de vetllar per tal que la carretera C-1313 continués passant pel centre de la població i fos desviada pel pont de Gualter, ja que es temia que l’allunyessin del poble degut la construcció de l’embassament.

El 31 de juliol l’Ajuntament acusà rebut d’un telegrama de Bankunion, que notificava la concessió de 100.000 pessetes destinades a la realització d’obres de restauració de l’església de Sant Pere. L’Ajuntament acordà aportar-ne 100.000 més. En el plenari municipal del dia 4 de setembre, l’Ajuntament de Ponts es solidaritzà amb els ajuntaments de Tiurana, Bassella i Oliana, oposant-se a la construcció del Pantà de Rialb. El 21 de desembre s’inaugurà la central telefònica automàtica de Ponts. Al mateix temps es posà telèfon públic al Tossal i la Força i durant aquell any s’aprovà la construcció del Pantà de Rialb.

1975.- El que havia estat cap de l’estat espanyol durant 36 anys, el dictador Franco, morí el 20 de novembre. Joan Carles de Borbón fou proclamat rei i nomenà Arias Navarro com a cap del primer govern de la monarquia. El 22 de novembre Joan Carles havia jurat com a rei davant les corts franquistes. Amb la mort del general Franco i la pujada al tron del rei Joan Carles, la situació al país canvià radicalment.A Ponts es creà l’associació dels “Amics de Sant Pere”. Des del 9 de juny fins al 15 d’agost va fer una calor que no s’havia vist mai.S’assoliren els 40 graus.

1976.- El dia 1 de maig, a l’interior de la col·legiata de Sant Pere, Domènec Cardeñes i Barios féu donació perpètua a l’Ajuntament dels terrenys de la seva propietat, on es trobaven ubicades les runes de Sant Pere. El 12 d’octubre nasqué la “Coral Pontsicana”, dirigida per Lluís Maig.

1977.- Es legalitzaren els partits polítics i els sindicats, i es convocaren eleccions generals. Retornà Josep Tarradellas de l’exili i es restaurà provisionalment la Generalitat de Catalunya. El pontsicà Rossend Audet fou elegit senador. Es funden el Club Nàutic del Mig Segre i el Centre Excursionista Pontsicà.

1978.- El 6 de gener es presentà la revista Portaveu del Mig Segre. El dia 16 s’inicià el cobriment de 65 metres del Torrent de Valldans. L’1 de maig es celebrà la 1a. cursa pedestre al circuit de Sant Pere. El dia 28 de juny va ploure 24 hores seguides al nostre poble i durant el juliol va fer una calor molt intensa, arribant fins als 50. El 6 de desembre s’aprovà la Constitució. A les votacions, a Ponts hi hagueren 883 vots recolzant-la, amb una participació del 58,58%. Es fundà el grup de teatre “Argelagues”.

Font: recopilació de Jordi Vidal i Sordé, sota l’assessorament històric de Manuel Gabriel i Forn