Edat Contemporània

1808.- Cap als voltants d’aquest any, la vila de Ponts fou novament saquejada i incendiada pels  napoleònics. Fou llavors quan sorgí una autèntica heroïna pontsicana, Francesca Artigues, de qui es recorda el seu valerós comportament a les ciutats de Girona, Tortosa i Tarragona durant la guerra del francès.

1810.- El 31 de maig, amb motiu de l’ofensiva contra les forces espanyoles del general Campoverde, una divisió de l’exèrcit francès procedent de Cervera, composta d’uns 5.000 homes i 500 cavalls i comandada pel general napoleònic Jacques Étienne Macdonald, governador general de Catalunya, entrà a la vila, que fou saquejada.

1822.- Durant la darrera setmana de maig, les autoanomenades “Bandes de la Fe”, partides  absolutistes armades encapçalades per Joan Romagosa, Francesc Badals (a) “Ramonillo” i Antonio Marañón  “el trapense”, formades per uns 2.400 homes, s’aplegaren a Ponts per tal d’organitzar-se i dirigir-se cap a la Seu d’Urgell per tal d’ajudar a establir el govern provisional de la “Regència d’Urgell”. Per temor a la repressió d’aquestes bandes, les autoritats locals van haver de fugir precipitadament de la vila i cercar refugi temporal a Plandogau i a la Força.

1834.- El 3 d’octubre s’aproparen a la vila les forces carlistes, les quals entaularen una renyida acció amb la guarnició de la Milícia Nacional. Durant la primera guerra carlina, que durà set anys, la vila de Ponts patí les conseqüències del brutal enfrontament. Una de les batalles més sagnants de la confrontació tingué lloc ben a prop de Castellnou de Bassella, a l’indret del Perotillo, on el general carlí Josep Jiménez de Torres s’enfrontà a les tropes lliberals, encapçalades pels generals Aspiroz i Sebastián.

1835.- En el mes de maig, hi hagué escaramusses entre les forces isabelines, integrades pel Primer Regiment de Caçadors del Rei, reforçat amb milicians “nacionals” urbans de la comarca i una  columna carlina que s’havia fortificat a la Serra del Castellà. Hi hagué moltes baixes i dies després van ser afusellats Pere Castellà Rubió i Pere Jou Oriol. El dia 10 d’octubre, els generals cristins Pere Maria de Pastors i Antoni Gurrea es reuniren a Ponts per tal d’organitzar un pla d’operacions contra les partides carlines que transitaven per les comarques de Catalunya interior.

1839.- Durant el decurs de la primera guerra carlina, el 16 de març. seguint les ordre del general Charles d’Espagnac, anomenat comte d’Espanya, un contingent d’uns 5.000 soldats carlins,  integrats en la Primera Divisió d’Avantguarda, sota el comandament dels brigades José Pérez Dávila i Joan Cavalleria, prengué per assalt el nucli urbà de la vila a primeres hores de la matinada. Acte seguit, s’emprengué el saqueig i incendi de molts habitatges de la població. La guarnició local, es retirà i continuà a l’interior de l’església parroquial on es féu forta al campanar.

El matí de l’endemà dia 17, els vingué a rescatar una columna de l’exèrcit lliberal, comandada pel coronel Juan Villalonga. Mentrestant, les tropes carlines es retiraren momentàniament cap al cim de la muntanya de Sant Pere. A la tarda però, feren una segona entrada a la vila i calaren foc al campanar i a l’església que havia servit de refugi als defensors. De les 300 cases que hi havia a la població només en quedaren 150 dempeus. L’església gòtica de Sta. Maria, del segle XIV, quedà totalment destruïda, exceptuant-ne el retaule del Roser, que fou protegit pels veïns, que tenien la verge que el presideix com a patrona, aquella mateixa diada de març, la col·legiata de Sant Pere de Ponts fou expugnada i incendiada.

1848.- El 21 d’octubre, el general carlí Ramon Cabrera i Grinyó, entrà a la vila per tal d’avituallar-se i recaptar impostos, al front d’una columna integrada per les partides dels capitostos Andreu Torres “El Coronel” i per el “Caragolet”, composta d’uns 600 homes i 20 cavalls.

1853.- Durant el mes de maig hi hagué una gran inundació, l’horta semblava un llac i el riu Segre anejà la sèquia molinal. En aquell any començaren les obres del Canal d’Urgell, projectat per Domènec i Cardenal. L’empresa no era fàcil, ja que es tractava de canalitzar
144 quilòmetres amb aigua del Segre.

1854.- Es declarà una epidèmia de col·lera.

1855.- Entre els dies 27 i 29 d’agost, el general Francisco de P. Bellido, governador militar de Lleida, s’instal·là a Ponts per dirigir les cinc columnes amb objectiu de perseguir la partida de Josep Borges (Borgetes) i del seu ajudant, el pontsicà Jaume Llaudet i Tugues. A tal efecte, ordenà la mobilització de la Milícia Nacional de tots els pobles de la comarca, formant una nova columna integrada per la 1a companyia del Regiment de Vitòria, un esquadró de cavalleria, 35 guàrdies civils i 100 milicians nacionals. El 19 d’octubre, a les acaballes de la guerra dels Matiners, des del seu quarter general situat a Ponts, el general de brigada Diego de los Rios, nou governador militar de Lleida, manà difondre per les poblacions de la comarca una proclama contra les partides carlines que transitaven pel país.

1860.- Es conclogué la construcció del túnel de Montclar del Canal d’Urgell, on hi treballaren 4.681 peons. Dos anys més tard ja es començaren a regar les primeres
terres.   

1866.- S’inaugurà la carretera de Ponts a Lleida. Finalitzà la reconstrucció del campanar adossat a la façana de l’església de Santa Maria.

1873.- Provinents de Sanaüja, l’infant Alfonso Carlos de Borbón i la seva esposa la princesa Maria de las Nieves de Braganza –juntament amb el general Rafael Tristany, comandant general de l’exèrcit carlí a Catalunya– s’aturaren unes hores a la vila per reposar, proveint-se de vitualles i cobrar impostos. El 21 de desembre, el general Rafael Tristany tornà a entrar a Ponts i manà que fos destruïda la documentació del registre civil municipal i la del Jutjat de Pau.

1885.- S’instal·la el primer telègraf a Ponts.

1887.- Al cens del municipi de Ponts hi havia empadronats 1.883 habitants.

1888.- S’inaugurà la carretera Ponts-Calaf.

1896.- Finalitzà la construcció de la carretera que va des de Ponts a la Seu d’Urgell.

1899.- El 21 d’agost es produí una gran inundació a la vila, provocada pel desbordament del Torrent de Valldans.