Edat Mitjana

888 i 890.- Durant el decurs d’aquests anys tingué lloc la dotació de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll, al qual donaven, en la Marca, l’església de Santa Maria, situada en l’alou de Ponts i de Gualter. El comte Guifré colonitzà la zona on la majoria dels cristians i mossàrabs que hi havia, procedien d’al-Läridï (Lleida).

1069.- El dia 4 de juny el comte d’Urgell, Ermengol IV, donà l’alou de Ponts al monestir de Ripoll per tal que hi establís una comunitat monacal. Al llarg del segle XI s’instal·laren a Ponts
pagesos provinents de la serra del Cadí i de la vall de Lord.

1228.- Durant el mes de novembre, la comtessa Aurembiaix, filla del comte d’Urgell i de la comtessa de Subirats, amb l’ajut de dos capitans de l’exèrcit del rei Jaume I, recuperà la possessió del castell i lloc de Ponts, en poder de Ramon Folc de Cardona.

1234.- Encapçalats per Ponç de Cabrera, diversos nobles catalans i aragonesos, entre els que hi havia Arnald de Castellbó i el comte de Foix, es confederaren per tal de plantar-li cara al rei
Jaume I. Aquests decidiren esperar les tropes del rei al castell de Ponts, una de les fortaleses
més importants de totes aquestes contrades en aquella època. Jaume I, posà setge al castell, on. tot i la gran resistència dels seus defensors, hagueren de claudicar davant l’exèrcit reial.

1280.- Després d’una nova insubordinació dels seus vassalls, el rei Pere II el Gran, que havia reclutat un formidable exèrcit compost de 100.000 peons i 300 cavalls, emprengué una campanya
en contra d’ells. Entre altres indrets, reconquerí la vila i castell de Ponts, cedint-li la jurisdicció a Guillem Moliner.

1282.- Un dels episodis de les lluites que mantingueren els barons amb el monarca se situa a Montmagastre, on estaven fortificats Guillem d’Almenara, Berenguer de Montsonís i altres nobles urgellencs. Com que era de difícil accés, calgué que el primogènit del rei, l’infant don Alfons d’Aragó, es traslladés al castell de Ponts, on establí el quarter general –entre març i abril d’aquell any– i des d’on preparà l’assalt.

1284.- El 29 d’agost, amb motiu de la guerra declarada pel comte Hug Roger III de Pallars i la seva esposa Caterina Albert, senyora de Ponts, contra el rei Ferran II d’Aragó, l’agutzil reial Franci Oliver va rebre les claus del portal del castell de Ponts de mans de mossèn Pinell, castlà de Ponts. La jurisdicció del castell i de la vila passaren a mans del comte Joan Ramon Folc de Cardona, aliat del rei Ferran II. 

1328.- Alfons III el Magnànim, comte d’Urgell i llavors ja rei de Catalunya i Aragó, concedí llicència a Ramon Portell, de la vila de Ponts, per fabricar pugeses, és a dir, moneda de diner d’àmbit local.

1378.- Al cens del municipi, a Ponts hi havia empadronats 260 habitants i el 1553 Al cens hi havia empadronats 556 habitants.

1619.- En una concòrdia establerta entre els paers de la vila de Ponts i el síndic del Capítol de Solsona, el dia 22 de juny, s’acordà la construcció d’una barcassa de sirga per tal de passar el riu des de Ponts fins a Gualter.

1628.- Els habitants de Ponts, patrocinats pel canonge Pau Claris, van perdre el plet de lluïció contra el senyor, el comte Dalmau III de Queralt i de Codina, segon comte de Santa Coloma i baró de Ponts, que efectuà represàlies. El Consell General de la Vila decidí que els habitants de Ponts se separessin de l’obediència del comte i s’incorporaren a la Generalitat i a la Corona d’Aragó.

1643.- En un document datat a París, el mes de juliol, el rei Lluís XIII, manifestà una especial predilecció per la vila de Ponts, a qui va oferir-li la seva regia protecció, declarant-la vila regia amb mer i mixte imperi. També aquell any finalitzà la construcció de la Casa de la Vila.

1646.- El dia 10 de novembre, durant la guerra dels Segadors i, després de quatre dies de setge, l’exèrcit de Diego Felipe de Guzmán, marquès de Leganés, enviat per Felip IV, s’apoderà de Ponts. La vila fou presa per assalt i seixanta miquelets, que s’hi havien fortificat, van ser passat a ganivet.

1648.- El 27 de Setembre, Felip IV elevà la Baronia de Ponts a la categoria de Marquesat i el primer marqués de Ponts fou Lluís (Dalmau IV) de Queralt i d’Alagó, fill del comte Dalmau (III) de Queralt i virrei de Catalunya.

1708.- En plena Guerra de Successió, durant una de les ofensives borbòniques, el 13 d’agost, entrà a Ponts una columna militar imperial formada per mercenaris alemanys i miquelets catalans, defensors de la causa de l’arxiduc Carles, després de vèncer la resistència dels defensors de la vila.
Davant la imminència de l’arribada d’una força de l’exèrcit borbònic, comandada pel marquès de la Vergne, les tropes de l’arxiduc incendiaren la població.

1716.- Segons el Reial Cadastre, imposat per decret de nova planta, a Ponts i al seu terme, hi  havia empadronats 1.060 habitants. En aquella època uns dels personatges pontsicans més  emarcables foren el doctor Antoni Monravà i el canonge Pere Salses.

1720.- El marqués de Castelrodrigo, llavors capità general de l’exèrcit i del Principat de Catalunya, va condemnar a mort els components d’una partida de miquelets, que eren de Ponts i rodalies. L’execució de cinc homes, que foren penjats, tingué lloc a la plaça Planell.

1772.- Com a conseqüència de la riuada ocorreguda durant la primavera, el 3 d’agost s’inicià la reconstrucció de la resclosa de la Peixera i de la sèquia de l’horta.

1797.- Finalitzen les obres del retaule del Roser de l’església de Santa Maria de Ponts.

Font: recopilació de Jordi Vidal i Sordé, sota l’assessorament històric de Manuel Gabriel i Forn