La Maltempsada (1936-1945)
1936.- En les eleccions espanyoles al Congrés de Diputats hi hagué una victòria del Front d’Esquerres a Catalunya i del Front Popular a la resta de l’Estat i Manuel Azaña fou elegit president del govern espanyol. Tornà la vigència de l’Estatut i Companys fou alliberat. Al maig, Lluís Companys formà un nou govern d’Esquerra Republicana, amb la participació d’Acció Catalana. Al juliol s’inicià la rebel·lió militar contra la República espanyola. El general Franco fou un dels militars implicats en l’alçament. A Catalunya, al setembre, es formà un nou govern de la Generalitat, amb presència d’ERC, Unió de Rabassaires, CNT-FAI, el PSUC i el POUM.
A la zona republicana, a l’octubre, es constituïren les Brigades Internacionals. A la zona anomenada “nacional”, el dia 1 d’octubre, el general Franco fou elegit cap de l’estat espanyol per la “Junta de Defensa Nacional”. El 25 de juliol, durant la confrontació civil, un escamot de milicians de la FAI procedent d’Igualada, entrà a l’església de Santa Maria i l’espolià d’objectes de culte i imatges -entre les quals hi havia el Sant Crist- i les cremaren a la plaça de l’Església. Les campanes de bronze del campanar van ser aterrades. La imatge de la verge que hi havia a l’altar major, fou lligada amb cordes i es féu caure del seu emplaçament. També destruïren l’orgue. Només se salvà el retaule de la Mare de Déu del Roser, tot i que el malmeteren parcialment. La intervenció de gent del poble evità llur destrucció. Anys després, en valorar els danys soferts pel patrimoni parroquial, els tècnics els xifraren en cinc-centes mil pessetes. Des de llavors l’església es convertí en magatzem.
El dia 3 de setembre, els pontsicans Josep Tebé Triginer i Miquel Garriga Sansa, foren assassinats per un escamot de milicians de la FAI. Un altre veí, Jaume Llaudet i Hernández, salvà iraculosament la seva vida. A Salàs de Pallars morí afusellat el sacerdot pontsicà Josep Tàpies i Sirvant, organista de la Pobla de Segur. A mitjan mes fou saquejada la capella de Mas d’en Cendrós. El 14 de novembre, a la partida de la Costa Blanca foren afusellades 7 persones.
1937.- Del 26 al 29 d’octubre es produïren inundacions a la nostra població. El cabal instantani de l’aigua fou de 1.050 m3 per segon, el dia 28. L’Ajuntament posà en circulació uns vals-moneda per un import global de 15.000 pessetes. Eren uns cartons amb valor facial d’1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims.
1938.- Al juliol les tropes republicanes començaren la batalla de l’Ebre, però foren frenades per les tropes franquistes. Quant a veïns de Ponts, la guerra ja havia ocasionat 20 morts en combat, 19 al bàndol republicà i 1, al bàndol franquista. Ponts era un estatge dels serveis logístics de les forces republicanes del sector –el XIè Cos d’Exèrcit, comandat per Francisco Galán–, i un recer per a un gran nombre de refugiats. El dia 11 d’octubre el tribunal de l’XIè. Cos d’Exèrcit féu afusellar 2 persones. El dia de Nadal, la vila fou sotmesa a un terrible bombardeig que ocasionà 24 víctimes mortals, 7 pertanyents a la població civil i 17 militars de tropes acantonades a la vila en aquell moment.
1939.- Les acaballes de la guerra foren especialment tràgiques. La lluita entorn a la vila començà el dia 4 de gener, quan els cossos d’exèrcit franquista Urgel i Maestrazgo havien conquerit Montblanc. A continuació s’endinsaren per la carretera de Puigcerdà, ja que volien aïllar les tropes republicanes als Pirineus. El dia 5 de gener, l’exèrcit franquista ocupà Tudela de Segre i Seró. El dia de Reis la vila de Ponts fou novament bombardejada per les tropes nacionals, per la qual cosa s’evacuà la població. El 15 de gener, entraren a Torreblanca i Ponts quedà encerclat. Les tropes republicanes estaven replegades darrere la línia Ponts-Cervera-Sta. Coloma de Queralt-Tarragona i només veien un final tràgic per a aquella confrontació desigual. Abans de la retirada volaren l’església de Santa Maria de Gualter, que durant la guerra havia estat un magatzem d’intendència, i el pont que portava a la població veïna. A Ponts, van desaparèixer les actes municipals.
El dia 17 de gener, al vespre, el capità Castrillo i dos soldats, tots ells del cos d’enginyers, foren els primers d’entrar a la vila per la baixada de la sèquia. El coronel Siro Alonso era qui manava les forces d’ocupació franquistes que entraren a la població. El dia 18 de gener, la 150a divisió marroquí, del cos d’exèrcit “Urgel”, es possessionà definitivament de Ponts. El dia 20 de gener, en la primera acta de l’Ajuntament recentment constituït, s’agraïa a l’exèrcit... “por haberlos liberado de la horda roja. Este magno acontecimiento, único en los anales de esta población, sucedió al anochecer del día 17.01.39”.
Al febrer es restablí el servei telefònic i el dia 17 d’aquell mes es produí un incendi en un polvorí provisional de la vila. En sessió plenària del dia 2 d’abril s’acordà enviar, en nom de tota la població, una nota de reconeixement envers... “nuestro genial Caudillo y a su invicto ejército por el feliz término de la guerra contra la Anti-España”.
1940.- A Catalunya es visqué una situació de postguerra molt difícil. L’escassetat d’aliments era palpable i l’estat central estava més preocupat de la persecució dels que havien estat fidels a la República, dels consells de guerra i les penes de mort, que no pas d’aconseguir feina i pa per a tothom. La població de Ponts no fou pas una excepció i s’hi visqué una situació política difícil. Dos veïns de Ponts foren afusellats a causa de la repressió franquista. Per sort però, només una petita part dels “guanyadors” estengueren la repressió sobre tots aquells que havien simpatitzat amb el sistema anterior, legitimat per unes eleccions... Sort n’hi hagué, però, dels “avals” que es van signar, perquè si no hagués estat per ells, la població s’hagués reduït encara més. Aquell anys es fundà a Ponts “la Perla del Segre”, indústria de pasta per a sopa.
El 3 de setembre, com tots els anys des de la fi de la confrontació civil, segons es diu en una acta municipal: “S’honorà la memòria dels caiguts gloriosament per Déu i per Espanya, Josep Tebé Triginer i Miquel Garriga Sansa, amb una missa de “rèquiem”. L’acte es celebrà al cementiri parroquial.
1941.- Al cens del municipi de Ponts hi havia empadronats 1.485 habitants. Aquell any hi hagué una plaga del escarabat de la patata que malmeté els conreus de l’horta.
1942.- El 27 d’abril el Segre es desbordà i el Llobregós s’emportà el “pont del riu”, com ja havia passat l’any 1907.
1944.- A Ponts, a les sis del matí del dimarts de Carnaval d’aquell any, les calderes del Ranxo es tornaren a encendre tot i la prohibició de l’alcalde de llavors, Xavier Montanyà. Cal dir que des de l’any 1936 que no se’n feia. Des del dia 27 de novembre fins al 8 de desembre es féu la celebració de la Santa Missió, que predicaven els missioners Mariano Brossa i Lluís Soler. S’inaugurà el Passatge Pinyolar, que permeté el pas des del passeig a la plaça del Planell, sense haver de donar la volta per la carretera o carrer Vilanova. Per aquells dies hi havia a la localitat un destacament de l’exèrcit (Regiment d’Infanteria “Immemorail”), al qual s’havia encomanat la vigilància de la zona per la possible entrada de “maquis” per la muntanya.
1945.- A Ponts, a l’abril, es convidà el capità Castrillo i altres militars per tal d’inaugurar la placa de la Baixada de la Sèquia que duria el nom de Capitán Castrillo. El 2 de maig una gelada malmeté tots els conreus, fins i tot el blat. Segons l’acta municipal del dia 11 d’aquell mes s’aprovà la distribució de productes alimentaris mitjançant la cartilla de racionament.
Durant la Festa Major d’aquell any s’inaugurà el cinema Fantasio. Anteriorment, però, ja hi havia hagut un altre cinema a Ponts, l’anomena’t cinema Catalunya. El Regiment Immemorial núm. 1, format per 600 homes, fou rellevat pel batalló d’infanteria del regiment “Zaragoza” nº 12. Poc després, el general José Moscardó, Capità General de Catalunya, passà per Ponts en visita d’inspecció.
Font: recopilació de Jordi Vidal i Sordé, sota l’assessorament històric de Manuel Gabriel i Forn